Centre públic d'educació infantil i aparcament soterrat . Barcelona
gracias a D M D E A U . Daniel Mòdol Arquitecte
La parcel·la del concurs demana a les propostes entendre la intervenció en clau urbana, i la proposta arquitectònica ha de resoldre les dues principals maneres d’apropar-se a l’edifici, l’un de forma tangencial des de el carrer de Segre, i l’altre frontalment des de la Plaça de Can Fabra. En aquesta línia la nostra proposta hi dona resposta amb tres mecanismes:
1.- establir la façana del carrer de Segre com la més compacte i urbana donant resposta a la vitalitat i urbanitat d’aquest carrer. L’accés a l’aparcament i a l’escola tenen lloc des d’aquest carrer.
2. - organitzar l’edifici en L i disposar:
- els patis de jocs i pistes en dos nivells pels diferents cicles
- assoleig i il·luminació òptima de totes les dependències.
3.- permetre la continuïtat visual des de l’exterior del recinte cap a les edificacions existents mitjançant la pròpia forma de la volumetria i el recurs de permeabilitat de les façanes en el seus testers. Aquest recurs permet descobrir en gran part del recorregut exterior, l’espai interior, i vincular-lo fortament amb l’exterior en els dos punts d’accés prefixats.
L’edifici ha de respondre a dues funcions, la de la representatitivitat en tant que es tracta d’un equipament de barri i la de l’ordre del propi programa. La representativitat està vinculada directament a la percepció externa de l’edifici, el tractament de les dos façanes per donar resposta, com a edifici limítrof entre el recinte recuperat i el seu entorn.
La exterior, que dona resposta al teixit de l’entorn, de traçat molt regular i carrer ampli, és una façana més urbana, de caràcter pla en el que el ritme de les grans obertures de les aules s’endevinen darrera de la gelosia de la façana. Es realitzada amb obra de fàbrica com mostren les imatges de referència que hem seleccionat, en el que es combinen parts opaques i altres de perforades. La utilització d’aquest material permet d’una banda dotar d’un valor més “objectual” l’edifici, defugint la percepció domèstica del mateix i alhora dotar la façana de diferents textures i tamisar les entrades de llum.
La interior, de cara a l’interior del recinte de Can Fabra té un gra més petit i dens, és tracta d’una façana en una façana en tres plans, molt més descoberta en l’àmbit del porxo de primària.. Els aterrassaments esglaonats dels dos patis de jocs i el gran porxos que resguarda l’edifici de la incidència del sol doten d’una gran profunditat a la percepció que es te de l’edifici des de l’espai públic interior del recinte fabril..
Les grans obertures d’aquesta façana responen a un ús funcional dels diferents programes que s’aboquen a aquest patis d’esbarjo.
La façana més oculta respecte a l’entorn urbà és la que correspon a la portalada d’accés al recinte fabril. Predominen els tancaments de vidre i la xapa que permeten el doble joc d’ensenyar i ser vistos en les activitats més característiques i públiques que acull l’equipament.
gracias a D M D E A U . Daniel Mòdol Arquitecte
La parcel·la del concurs demana a les propostes entendre la intervenció en clau urbana, i la proposta arquitectònica ha de resoldre les dues principals maneres d’apropar-se a l’edifici, l’un de forma tangencial des de el carrer de Segre, i l’altre frontalment des de la Plaça de Can Fabra. En aquesta línia la nostra proposta hi dona resposta amb tres mecanismes:
1.- establir la façana del carrer de Segre com la més compacte i urbana donant resposta a la vitalitat i urbanitat d’aquest carrer. L’accés a l’aparcament i a l’escola tenen lloc des d’aquest carrer.
2. - organitzar l’edifici en L i disposar:
- els patis de jocs i pistes en dos nivells pels diferents cicles
- assoleig i il·luminació òptima de totes les dependències.
3.- permetre la continuïtat visual des de l’exterior del recinte cap a les edificacions existents mitjançant la pròpia forma de la volumetria i el recurs de permeabilitat de les façanes en el seus testers. Aquest recurs permet descobrir en gran part del recorregut exterior, l’espai interior, i vincular-lo fortament amb l’exterior en els dos punts d’accés prefixats.
L’edifici ha de respondre a dues funcions, la de la representatitivitat en tant que es tracta d’un equipament de barri i la de l’ordre del propi programa. La representativitat està vinculada directament a la percepció externa de l’edifici, el tractament de les dos façanes per donar resposta, com a edifici limítrof entre el recinte recuperat i el seu entorn.
La exterior, que dona resposta al teixit de l’entorn, de traçat molt regular i carrer ampli, és una façana més urbana, de caràcter pla en el que el ritme de les grans obertures de les aules s’endevinen darrera de la gelosia de la façana. Es realitzada amb obra de fàbrica com mostren les imatges de referència que hem seleccionat, en el que es combinen parts opaques i altres de perforades. La utilització d’aquest material permet d’una banda dotar d’un valor més “objectual” l’edifici, defugint la percepció domèstica del mateix i alhora dotar la façana de diferents textures i tamisar les entrades de llum.
La interior, de cara a l’interior del recinte de Can Fabra té un gra més petit i dens, és tracta d’una façana en una façana en tres plans, molt més descoberta en l’àmbit del porxo de primària.. Els aterrassaments esglaonats dels dos patis de jocs i el gran porxos que resguarda l’edifici de la incidència del sol doten d’una gran profunditat a la percepció que es te de l’edifici des de l’espai públic interior del recinte fabril..
Les grans obertures d’aquesta façana responen a un ús funcional dels diferents programes que s’aboquen a aquest patis d’esbarjo.
La façana més oculta respecte a l’entorn urbà és la que correspon a la portalada d’accés al recinte fabril. Predominen els tancaments de vidre i la xapa que permeten el doble joc d’ensenyar i ser vistos en les activitats més característiques i públiques que acull l’equipament.
0 comentarios :
Publicar un comentario