Estudio Vivas Arquitectos . Pau Vidal . Arquitectura Produccions

OBRIR LES BANDES . CONCURS D’HABITATGES AL CARRER D’ALI BEI . BARCELONA

Estudio Vivas Arquitectos . Pau Vidal . Arquitectura Produccions

El projecte que proposem per a l’edifici d’habitatges i allotjaments del carrer d’Alí Bei nº 100-102 vol donar resposta a les característiques particulars del conjunt de cinc parcel·les que conformen aquesta illa fragmentada de l’eixample i el seu entorn.

Condicionants. La singularitat d’aquest conjunt s’origina en el moment en que es recupera un espai anteriorment ocupat per les vies del tren, convertint-se en un espai verd i de lleure. Això origina un procés de transformació urbanística del qual n’és part el nostre projecte i les parcel·les contigües. El que havia estat clarament un darrere sorollós i brut esdevé una façana assolellada i amb grans visuals. Això però genera una sèrie de tensions que radiquen en la coexistència d’edificis que responen a diferents realitats. En concret els edificis de les parcel·les contigües amb una profunditat edificada molt inferior a la permesa actualment fan que les mitgeres de l’edifici proposat tinguin una gran presència des del pont del carrer Marina i des del carrer Sardenya, el que provoca que el futur edifici es percebi més com a un edifici aïllat que no pas com a un edifici entre mitgeres. Per altra banda el carrer d’Alí Bei també té unes condicions molt particulars en aquest tram, caracteritzades pel poc trànsit que genera la diferència de nivell amb el carrer Marina.
Implantació. Partint d’aquests condicionants i dels requeriments programàtics sol·licitats, es proposa un edifici format per dos cossos edificats separats per un pati central que funciona com a pulmó verd i com a espai de comunicacions. Dels dos volums , el que té façana al carrer d’Alí Bei ocupa tot l’ample de la parcel·la i consolida el front d’illa que dóna a aquest carrer. El segon cos edificat es concep com a edifici aïllat, amb els seus testers tractats com a façanes gràcies al desplaçament asimètric d’aquests respecte els límits de la parcel·la. El tractament diferenciat d’aquestes noves façanes respon a les diferents realitats del context al que s’enfronten. Concretament, el tester de Marina s’enretira tres metres i s’hi practiquen obertures, mentre que el del tester orientat al carrer Sardenya només s’enretira un metre i es manté opac. Aquesta estratègia de separar-se de les parcel·les veïnes i la seva concreció respon a varies motivacions. La primera d’elles és la necessitat de donar una resposta adient a la forta presència que aquests testers tindran principalment, des del pont del carrer Marina, i amb menor mesura, des del carrer Sardenya. La segona, ja esbossada, pren en consideració les dues parcel·les contigües caracteritzades per unes edificacions existents de menor profunditat edificable i de menor amplada de façana, així com els dos edificis ubicats a ambdós xamfrans del carrer d’Alí Bei que tanquen l’illa i que tenen fronts diferenciats confrontats als testers del edifici que proposem. Dels dos xamfrans, el del carrer Marina presenta un front amb les galeries característiques d’un interior d’illa de l’Eixample, mentre que el del carrer Sardenya és completament cec degut al nucli de comunicacions vertical que ocupa aquesta posició. Finalment i ja només prenent en consideració els avantatges que suposa el desplaçament per al propi projecte, s’aconsegueix una millor ventilació i il·luminació del pati central, així com l’ampliació i aparició de noves visuals sobre el particular entorn on s’ubica la proposta.
Programa. Un cop descrites les característiques volumètriques i d’implantació, altres aspectes significatius de la proposta fan referència a aspectes normatius i a l’organització del programa. Pel que fa al nombre de plantes i en base a l’article 255/6 del PGM aprovat el 2/10/2006, s’ha desdoblat la planta baixa en dos, incrementant en una planta l’edifici, però mantenint sempre els gàlibs definits pel planejament. Aquest augment permet distribuir els allotjaments d’una manera més folgada en les dues primeres plantes i els habitatges en les cinc restants.
La planta baixa es tracta com a un equipament, és a dir en ella s’hi ubiquen tots els espais col·lectius del programa dels allotjaments incorporant el pati central i lateral com a espais de comunicació i relació. És en el pati central on s’ubiquen els nuclis verticals de comunicació. Els accessos a aquests nuclis es realitzen a través de dos passatges col·locats als extrems oposats de la façana d’Alí Bei travessant aquest cos edificat i garantint un funcionament independent d’ambdós parts del programa. El passatge d’accés als allotjaments s’ha dotat d’una major alçada, emfatitzant el caràcter més públic i d’equipament d’aquesta part del programa, mentre que el dels habitatges, de menor alçada, té un caràcter més reservat i privatiu.
A la primera planta s’hi ubiquen els allotjaments que, tot i les seves reduïdes superfícies, mantenen el caràcter i el ritme dels habitatges de les plantes superiors.
Les cinc plantes restants, destinades als habitatges, s’organitzen en base al desplaçament realitzat en els testers. Gràcies a la bona il·luminació i a les vistes diagonals cap al pont de Marina el nucli vertical de comunicacions esdevé un espai de relació en continuïtat amb els espais col·lectius ja previstos en el programa i que es troben ubicats en la tercera, cinquena i sisena planta del cos amb façana al camp de futbol.
Tipologies. En els habitatges proposem una distribució que evita la segregació funcional de les seves parts. Totes les unitats són passants i estan dotades de dues terrasses que no sobresurten del pla de façana. Una d’elles funciona com a filtre d’accés entre les passeres i l’interior dels habitatges, l’altre com a extensió exterior de les sales d’estar. En els habitatges de dues habitacions proposem una tipologia poc convencional formada per una suma d’estances contigües que eviten un espai organitzat jeràrquicament en base a les diferents funcions del programa (dia-nit), amb un grau d’ambigüitat que permet apropiacions diverses dels espais. Per altre costat, la disposició del conjunt sala-cuina-menjador en zig-zag emfatitza les diagonals i permet visions obliqües entre façanes oposades, augmentant la sensació d’amplitud espacial.
Sostenibilitat. Els criteris energètics que han regit durant el procés de disseny dels sistemes de condicionament climàtic del projecte, parteixen de la voluntat de minimitzar una tecnificació excessiva que sempre va acompanyada d’un augment significatiu dels costos. Per això s’ha donat molta importància al disseny d’una bona arquitectura passiva amb sistemes convencionals capaços d’aprofitar al màxim les condicions particulars del clima Mediterrani on es troba el projecte. Mitjançant un pati central semi-climatitzat i la plantació de vegetació en aquest mateix espai s’aconsegueix reduir la demanda energètica en un 55% respecte un edifici convencional sense cap tipus d’augment pressupostari.

1er Premio en el concurso de viviendas tuteladas y alojamientos colectivos para el PMHB en el barrio Fort Pienc, Barcelona