vora

Adecuación yacimiento Domus Avinyó . barcelona

vora . renders: © playtime

El descubrimiento de un yacimiento romano en el fondo de un edificio municipal, una domus al lado de la muralla, hace necesario este proyecto de adecuación para hacerlo visitable de forma simultánea con el uso habitual del edificio, administrativo público.

dirección/ carrer avinyó 15, barcelona
superficie/ 120 m2
proyecto/ 2013-2014
obra/ 2014 (en proceso)
arquitectos proyecto/ vora (pere buil, adrià guardiet, toni riba)
colaboradores/ david johnen, joao ávila
proyecto estructura/ eskubi-turró arquitectes
proyecto instalaciones/ quadrifoli
mediciones y presupuestos/ gerard codina
proyecto museografía/ stoa
arquitectos obra/ vora (pere buil)
aparejador obra/ gerard codina
coordinación museografía/ stoa
constructor/ closa
promotor/ icub. Institut de cultura de barcelona
imágenes/ playtime

El descobriment d’un jaciment romà al fons d’un edifici municipal, una domus a la vora de la muralla, ha fet necessari aquest projecte d’adequació per a fer-lo visitable de manera simultània amb l’ús habitual de l’edifici, administratiu públic.
Es planteja la transformació i museïtzació de la sala que conté el jaciment romà, per una banda, i de l’espai que connecta aquesta sala amb el vestíbul d’accés a l’edifici.
A mode d’aproximació, es crea una seqüència de sales encadenades que remet al sistema d’articulació de les domus romanes, connectant habitacions de proporcions sensiblement quadrades i altures diverses mitjançant gruixuts passos de porta amb llindes a 2m d’altura.
Aquesta seqüència d’espais defineix un recorregut circular, d’anada i tornada, amb un marcat caràcter escenogràfic. Un recorregut que és parcialment compartit amb l’accés a les oficines de les plantes superiors. Els espais d’aproximació incorporen, a més, elements (audio, baix-relleus, textos informatius...) que anticipen el contingut del jaciment.
La sala del jaciment té dues parts diferenciades. Una accessible, l’altell, i una altra que no ho és, les pròpies restes arqueològiques.
L’altell està sobreelevat respecte les restes arqueològiques per tal de facilitar-ne la visió, se situa sobre l’espai que havia ocupat l’intervalum (espai buit entre la domus i la muralla), en paral·lel i una mica enretirat del mur que havia estat façana posterior de la domus.
És un recinte amb paraments de vidre en parets, paviment i sostre, reflectant, que multiplica la percepció i permet jocs òptics en combinació amb la llum.
Les parets contenen elements interpretatius en exposició (pantalles interactives, trossos dels frescos que es van trobar a la domus, etc...) que apareixen i desapareixen darrere el vidre segons s’encén o s’apaga la il·luminació interior. Sota el paviment, també amb el joc de la llum, apareixen o desapareixen elements arqueològics de l’intervalum.
En el recorregut de sortida que torna a connectar amb els espais encadenats, s’integra un parament existent de la muralla romana de Bàrcino.