TEd’A arquitectes

CAN JAIME I N’ISABELLE . Palma de Mallorca


TEd’A arquitectes

A patio house adapted to the topography of the terrain. This would be the short definition of the project. Within the definition there are two concepts: first, it is about a patio house; second, it is a house adapted to the terrain of the slope.








































































First: The patio house is part of the Mediterranean architectural tradition. The project does nothing more than continue this tradition, bringing it closer to our days. The project is organized around a patio. A patio that is heir to the preterite Roman impluviums, brother of the “possessions” cloisters or the nineteenth-century patios in the center of Palma. The patio is an element of climate control. The patio is, likewise, a space of meeting and being. The patio is part of our authentic tradition.
Different concepts are extracted from these patios: all of them belong to the same tradition, this is the building tradition of Mallorca. All of these constructions have a square plan approximately, but not exactly square. From the exterior, all of them are expressed almost like fortifications, with a perimeter wall, nearly impenetrable. Instead, on the interior, they are surprising. All of them open towards the patio as the central point, as a place of relationship. In these patios, spatial diversity is fascinating, porches, vine alcoves and galleries are present, all of which accompany the patios themselves.
So, this is also the project we present. A project aimed to be part of this tradition, which wants to continue it. The project on the exterior is highly robust, with a solid geometry, enclosed by a bearing wall. Its plan is approximately square and its rooms are arranged around a central patio which is also accompanied by porches.

Second: The project pays special attention to the landscape integration of the house. The house is adapted to the topography. The plot has a steep descending slope towards the south and the access road is on the north side. Views to the south are unconquerable and the street is raised with respect to the plot. It is for this reason that the house is embedded into the ground, to go unnoticed, to reveal the landscape. The house is not shown as a building but is integrated into the landscape, it becomes landscape. That is why its roof can not be any other than vegetation.
No highlighting, adapting to the topography, diluting in the landscape, taking part of the landscape, being landscape, these are the main premises of the project. A simple geometry and a compact volume are the results of a home that attempts to pass unnoticed, taking advantage of the slope of the plot and is embedded into the ground, to allow the views from the street. With the desire of becoming integrated into the landscape, a roof of vegetation is proposed, planted with native grasses and shrubs. With the same intention, the perimeter walls of the house are of cyclopean concrete, built with stone extracted from its own terrain. The house doesn’t want to be an immaculate shiny volume, doesn’t want to be falsely young, doesn’t want to be passively contemplated. The house wants to have textures and wrinkles, wants to be able to absorb the patina of time, wants to be lived actively, as is the case with traditional constructions.

Architects:
TEd’A arquitectes
Promoter:
Jaime Estela and Isabelle Abermann
Surface:
323,68 m2
Address:
Plot 17B, Puntiró. 07198 Palma de Mallorca
Project:
2011 - 2013
Works:
2014 - ...

Una casa pati adaptada a la topografia del terreny. Aquesta seria la definició resumida del projecte. En la definició hi trobam dos conceptes: primer es tracta d’una casa pati, segon és una casa adaptada al pendent del terreny.

Primer: La casa pati forma part de la tradició arquitectònica mediterrània. El projecte no fa més que continuar aquesta tradició acostant-la als nostres dies. El projecte s’organitza al voltant d’un pati. Un pati que és hereu dels pretèrits impluviums romans, que és germà de les clastres de les possessions o dels patis vuit-centistes del centre de Palma. El pati és un element de control climàtic. El pati és, així mateix, espai de trobada i d’estada. El pati forma part de la nostra autèntica tradició.
Diferents conceptes s’extreuen de tots aquests patis: tots ells formen part de la mateixa tradició, la tradició constructiva mallorquina. Totes aquestes construccions tenen una planta aproximadament quadrada, però no exactament quadrada. Totes elles es mostren exteriorment quasi com a fortificacions, de perímetre murari, quasi bé impenetrables. En canvi interiorment són sorprenents. Totes elles s’obren al pati com a punt central, com a lloc de relació. En aquests patis la diversitat espaial és fascinant, hi apareixen porxos, parrals i galeries que acompanyen als propis patis.
Així és també el projecte que presentam. Un projecte que pretén formar part d’aquesta tradició, vol continuar amb ella. El projecte es mostra exteriorment molt robust, de geometria sòlida, recintat per un mur portant. La seva planta és aproximadament quadrada i les seves estances s’organitzen al voltant d’un pati central que també s’acompanya de porxos.

Segon: El projecte presta especial atenció a la integració paisatgística de la casa. La casa s’adapta a la topografia del terreny. La parcel·la té un fort pendent descendent en direcció sud i el carrer d’accés al seu costat nord. Les vistes cap al sud són inmillorables i el carrer està elevat respecte la parcel·la. És per això que la casa s’incrusta en el terreny, per tal de passar desapercebuda, per deixar veure el paisatge. La casa no es mostra com a edificació sinó que s’integra en el paisatge, esdevé paisatge. Per això mateix la seva coberta no pot ser sinó vegetal.
No destacar, adaptar-se a la topografia, diluir-se en el paisatge, formar part del paisatge, ser paisatge, aquestes són les premises principals del projecte. Una geometria senzilla i un volum compacte són el resultat d’una vivenda que intenta passar desapercebuda, que aprofita el desnivell propi de la parcel·la i s’incrusta en el terreny per tal de permetre les vistes des del carrer. Amb la voluntat d’integrar-se al paisatge es proposa una coberta vegetal, sembrada d’herbes i arbustos autòctons. Amb la mateixa intenció, els murs perimetrals de la casa seran de formigó ciclopi, construits amb pedra extreta del propi terreny. La casa no vol ser un volum immaculat i lluent, no vol ser falsament jove, no vol ser contemplada passivament. La casa vol tenir textures i arrugues, vol ser capaç d’absorbir la pàtina del temps, vol ser viscuda activament, tal i com passa amb les construccions tradicionals.


0 comentarios :

Publicar un comentario en la entrada