Bosch Tarrús de las Heras

Edificio de equipamientos en la plaza de Sarrià . Barcelona


Javier de las Heras Solé + Bosch Tarrús Arquitectes


El solar, situat al centre del nucli antic de Sarrià, té tres fronts de façana molt diferents i una mitjanera a un futur bloc d’habitatges.







Planteig urbà i estètic
Un dels fronts definirà una de les façanes de la plaça de Sarrià i els altres dos parteixen de situacions urbanes molts específiques: d’una banda el passeig de la Bonanova, que ha deixat e ser un passeig per convertir-se en un vial de tràfic intens, i amb una vorera de 2m., i d’altre el carrer Menor de Sarrià, un carreró sense sortida que conserva el caràcter del poble de Sarrià de finals del s. XIX i principis del s. XX. Aquesta diversitat de l’entorn, s’ha de resoldre al nostre entendre amb un planteig formal, potent i sobretot no mimètic. El nou edifici es planteja, per tant com una peça urbana d’una certa rotunditat formal que li doni una presència i una identitat fàcilment reconeixibles, però alhora amb voluntat de respecte i revalorització de l’arquitectura del seu entorn. I és en aquest sentit que fem nostre el vers de J.V. Foix “M’exalta el nou i m’enamora el vell” i és aquesta mateixa actitud de respecte a l’entorn, que ens porta a replantejar-nos la prolongació del carrer Menor de Sarrià, atès que el traçat previst deixa la casa Aragó com una anomalia dins el teixit urbà, malgrat tractar-se d’una obra protegida i catalogada.
La casa Aragó una vil·la unifamiliar aïllada, construïda a principis dels anys vint del s.XX, obra dels arquitectes Rafael Masó i Josep M.Pericas, és un dels pocs exemples que s’han conservat a Barcelona d’una arquitectura Noucentista de rel centreeuropea, és a dir, de l’arquitectura que marca el camí de la modernitat dins l’arquitectura catalana entre el Modernisme i el Racionalisme. És, per tant, l’interès reconegut d’aquesta casa que ens ha portat a proposar un nou traçat del carrer amb unes alineacions paral·leles a les existents actualment, i a la de la façana lateral de la casa Aragó, de manera que aquesta quedi ben relacionada amb el nou traçat viari. Això ens permet, alhora, configurar la façana sud est del nou equipament com un front continu que s’endarrereix 1,10m. (això només en el tram actual del carrer Menor de Sarrià) ampliant l’amplada del carrer de 5,40m. a 6,50m. i millorant la relació entre el front de cases entre mitgeres del s. XIX i el volum del nou edifici.

Configuració de les façanes
La voluntat d’aconseguir una imatge unitària i sintètica de l’edifici ens ha portat a eliminar el tractament menut, amagant les obertures darrera una pell continua que cobreix bona part de les façanes. Aquesta concepció ens ha portat a proposar un revestiment de façana amb peces prefabricades de pedra artificial de color ocre o siena (d’acord amb la carta de colors de l’entorn protegit) definint un llistonat vertical que per davant de les obertures es converteix en gelosia i que cobreix de dalt a baix les quatre plantes de l’edifici. Aquest revestiment-gelosia, resol les façanes del passeig de la Bonanova, de part de la plaça de Sarrià i de la planta baixa del carrer Menor de Sarrià. Les altres tres plantes d’aquest carrer s’han resolt amb una façana ventilada de plaques de fusta baquelitzada o d’algun tipus de panell lleuger, emmarcant les obertures amb un encerclat metàl·lic que sobresurt del pla de fusta.Tot aquest volum lleuger té un tractament més pròxim a l’arquitectura tradicional, amb les obertures definint la composició de la façana, que vol integrar-se a un entorn suburbà de finals del s.XIX i principis del s.XX. I, atès que les tres plantes d’aquest cos corresponen a la biblioteca aquesta tindrà una presència singular, reforçada per la projecció en voladís sobre l’accés a l’edifici situat a l’angle de la plaça amb el carrer Menor de Sarrià. Aquest cos volat, s’obre cap a la plaça amb un gran badiu que incorpora una gelosia de lamel·les de vidre serigrafiat que configuren un mural de grans dimensions que vol expressar la funció pública del nou edifici d’equipaments.
La integració de la façana del futur bloc d’habitatges del passeig de la Bonanova, 117, amb l’edifici d’equipaments es resol amb una articulació (cos de serveis, instal·lacions i pati mancomunat) que recull la major alçada dels habitatges i permet una certa diferenciació inevitable de cada projecte. En aquest sentit només s’hauria d’obligar a respectar l’alçada total prevista en aquest cos entremig i a un tractament de les façanes al passeig de la Bonanova i al carrer Menor de Sarrià que defineixi i respecti el pla, és a dir que no tingui voladius i la seva superfície sigui més massissa que buida

Organització interna
L’edifici s’estructura interiorment a partir d’un eix central longitudinal amb escales, passos i ascensors, que es prolonga fins a la coberta on s’obren un seguit de lluernes que hauran de portar llum natural al centre de cada planta.
A les plantes pis, aquest eix separa els espais de la Seu del districte (disposats a la franja que dóna al passeig de la Bonanova) dels espais de la Biblioteca (que donen al carrer Menor de Sarrià, menys sorollós). La il·luminació zenital dóna plenament sobre els espais de pas de la Biblioteca envaint tota la franja contigua mentre que la Seu del districte es beneficia de la doble il·luminació a través de paraments de vidre translúcid que han de complir les condicions acústiques exigibles.
A la planta baixa es disposen els espais de màxima afluència de públic i espais d’accés de cada entitat: per una banda l’OAC amb l’arxiu Històric i Administratiu i els principals espais de l’àrea d’accés a la Biblioteca i, per l’altra, la sala polivalent i el vestíbul general. En aquest vestíbul es preveu enretirar el límit que dóna al carrer Menor de Sarrià, deixant un pati anglès que dóna llum a una part del soterrani. Aquest fet possibilita disposar tots els espais de l’Arxiu en el soterrani inclosos els espais de lliure accés al públic i esplaiar la planta baixa ja molt saturada.
Les circulacions internes estan contingudes dins l’eix central. El nucli vertical d’escala i ascensors comunica totes les plantes i dóna accés a la planta primera, a les zones de lectura de la biblioteca que es desenvolupen en tres nivells comunicats entre ells per una escala independent. Per assegurar la doble evacuació d’ocupants en cas d’incendi es disposa una escala protegida amb sortida a carrer independent adossada a la mitgera i, a les plantes segona i tercera, unes portes d’emergència que donen a l’escala principal que completen la doble evacuació. Aquestes portes serveixen també, mitjançant vídeo porters elèctrics, per donar accés a usuaris amb mobilitat reduïda a totes les plantes des del nucli d’ascensors.
Pel que fa a la sectorització interior de l’edifici en compliment de la normativa DB-CTE SI, la superfície construïda de cada sector no ha de superar els 2.500m² i tota zona d’ús diferent no ha de superar els 500m². En el nostre cas, es tractaria de sectoritzar la major part de la planta soterrani, tota l’àrea de la sala polivalent i de l’OAC de planta baixa i una de les franges administratives de les plantes superiors. D’aquesta manera, la resta d’àrees que quedarien en el mateix sector que la Biblioteca, conformarien unes zones independents d’uns 400m² que no superarien el màxim permès.

Fonaments i estructura
El principal problema de la fonamentació és aconseguir evitar la transmissió de vibracions al passar els ferrocarrils pel túnel inferior, el qual és perfectament capaç de suportar les càrregues de l’edifici, si no son molt concentrades. Per això, es proposa una llosa de fonamentació sobre una manta elastomèrica multicapa absorbent de vibracions que també hauria de recobrir el trasdos dels murs de contenció perimetrals de manera que tot el conjunt quedi aïllat del terreny que l’envolta.
Pel que fa als forjats, atès que es plantegen llums importants, de fins a 10m. es preveuen lloses alleugerides unidireccionals posttesades suportades per les pantalles i jàsseres que conformen l’eix central i per pilars metàl·lics embeguts en les façanes laterals.

3er Premi Concurs Equipaments a la Plaça de Sarrià
Autors:
Jordi Bosch Genover
Joan Tarrús Galter
Javier de las Heras Solé
Col·laboradors:
Asun Belda Esteban
Mercedes Sánchez Hernández
Mª Luisa Guerra
Consultors:
Eskubi – Turró arquitectes, estructura
Gerard Codina arquitecte tècnic


0 comentarios :

Publicar un comentario en la entrada