Nova Sala Beckett . Barcelona
gracias a Flores & Prats Arquitectes . fotos maquetas: © Adrià Goula
L’edifici “Paz y Justicia” té una estructura espacial que fàcilment acceptaria tornar a ser ocupada amb el programa proposat per la nova Sala Beckett. El que ens interessa per la futura ocupació és reconèixer aquesta estructura, i a partir d’ella organitzar el nou projecte.
La nova gran sala.
Les grans naus que defineixen els murs principals de l’edifici original tenen mides suficient per poder imaginar-se el nou programa a dins. Però un dels elements fonamentals del programa, la Sala d’Exhibició-Sala Beckett, és la única peça que no pot inserir-se de forma directa dins aquesta estructura existent. I hem après que, per a que aquesta sala sigui polivalent i es puguin canviar les relacions escena-públic segons l’obra a representar, ha de tenir un mínim de 15 metres d’amplada, això és: 4 de grades + 7 d’escena + 4 de grades. Ens trobem que les naus de l’antiga cooperativa són d’uns 11 metres d’ample...
Per això hem col.locat la gran sala on l’edifici ho patirà menys: on les dues crugies principals acaben, al fons de la parcel•la, ocupant el que va ser una darrera ampliació de l’edifici. L’alçada d’aquesta sala també és considerable, pensem en uns 8 metres lliures, més 2.40 metres per la part tècnica d’il.luminació. Aquesta peça, fonamental per a la nova Sala Beckett, es col.loca a planta baixa, a nivell de carrer per facilitar l’accés del públic i mercaderies. Col.locar aquesta peça dins l’edifici actual ha estat la primera decisió de dibuix, i ha guiat la distribució del programa directament vinculat a ella: el vestíbul – bar que li donarà accés des del carrer, l’àrea de càrrega i descàrrega, l’àrea tècnica, el magatzem d’escenografies, els camerinos... i d’una manera més indirecta, per evitar el traspàs de soroll a través de l’estructura de l’edifici, ha ajudat a decidir la ubicació de la Sala Obrador i de les dues Sales d’Assaig, que no tindran contacte directe amb les dues sales principals d’exhibició. La Sala d’Exhibició-Sala Beckett conté, a més, a sota seu una planta de 4.50m d’alçada de magatzem d’escenografies, que ajuda a ubicar-hi un fossar escènic.
Nova Sala Beckett, Obrador Internacional de Dramatúrgia.
Concurs restringit a dues fases. PRIMER PREMI I ENCÀRREC.
Data concurs: Desembre 2010-Febrer 2011.
Data de Projecte: Març 2011-
Projecte: Flores & Prats Arqs, Ricardo Flores i Eva Prats.
Col·laboradors Concurs: Eirene Presmanes, Jorge Casajús, Micol Bergamo,
Michelle Capatori.
Col.laboradors Projecte: Jorge Casajús, Micol Bergamo, Emanuele Lisci,
Cecilia Obiol, Francesca Tassi-Carboni, Maria Amat.
Enginyeries: Enginyeria de Teatre
Marc Comas Esteva, Enginyer Industrial Superior.
Schuler-Schook, Consultor de Teatre.
- Assessoria Acústica
Higini Arau, Arau Acústica.
- Assessoria Escènica
Elisabet Castells, Arquitecte i Escenògrafa
Estructures Manuel Arguijo.
Fotografies de maquetes: Adrià Goula.
Acceptar la disciplina de l’existent:
un fantasma que és present durant tota la vida d’un edifici,
com la qualitat física que el temps atorga a les coses.
Una planta baixa molt pública.
A la planta baixa es concentra el programa públic, els espais públics del projecte: el bar, el vestíbul, lloc de trobada i espera,
l’entrada al teatre...
Al Bar en cantonada li queda la responsabilitat de conectar amb el barri. Serà l’angle d’intercanvi de la nova Sala Beckett, amb
moltes portes i molt diversos clients. Des del bar es pot accedir al vestíbul, que a la vegada és foyer de la Sala Beckett.
Els tres espais funcionen en continuïtat per poder absorbir la gran quantitat de públic que pot ocupar la planta baixa en nits de
representació.
Llum natural i circulació.
La circulació intuïtiva cap a la llum natural guia l’organització de l’edifici. L’antic vestíbul de la cooperativa “Paz y Justicia” torna ara a agafar protagonisme. Aprofitem els dos murs antics - cosa que ajuda també en l’economia del projecte -per al nou vestíbul de 15 metres d’alçada. És l’accés principal, té l’alçada total de l’edifici original, i una profunditat de 25 metres que porta directament a la Sala Beckett. El sostre d’aquest vestíbul és un lluernari que el recorre en tota la seva longitud i el converteix en un passatge interior que creua l’edifici, deixant als dos costats les diverses sales i programes, i arribant fins a una gran terrassa exterior on organitzar activitats a l’aire lliure. Aquest passatge –un passatge més del Poble Nou-, permet entendre la nova Sala Beckett de manera unitària. És el lloc ons’obren totes les portes de les diverses sales i aules. És on s’aboquen els passadissos de distribució, on es produiran els encontres casuals entre els diversos participants: actors, dramaturgs, estudiants, personal del centre... La circulació vertical és a través d’una escala adossada a un dels dos murs alts, i mentre aquesta puja les tres plantes, la llum va baixant al seu costat, com una pluja... ajuntant llum i circulació. Gràcies a aquest buidat del centre del nou edifici, ens assegurem que la llum natural arribarà al vestíbul a la planta baixa i a totes les aules de l’edifici.
Alçada i privacitat.
A partir de la primera planta, l’edifici es fa més privat. En aquest nivell apareix l’Obrador de la Sala Beckett, on el públic accedirà de manera més limitada i controlada: és el desplaçament en alçada el què gradualment va atorgant més privacitat a les sales i aules que anem trobant, fins que arribem al nivell superior, on es troben els apartaments per als convidats, la part més privada del conjunt.
L’encant de la primera planta.
Actualment, en aquesta primera planta encara es pot endevinar l’ambient original de l’edifici. Hi ha elements de la decoració, sobretot les fusteries amb vidres de colors, que serà interessant conservar per a la futura seu de la Sala Beckett. Aquests elements poden ser extrets, restaurats i recol.locats a l’edifici. El nou programa que ocuparà aquesta planta intenta conservar-la el màxim possible. L’antiga sala de teatre passarà a ser l’Obrador, conservant les seves mides i les encavallades de fusta originals. A la mateixa planta, les aules de dramatúrgia actoral ocupen l’antic bar amb mínimes transformacions, inclús proposant que la divisió entre elles es pugui ocasionalment eliminar, formant de nou una sala sencera.
El món de les cobertes: Créixer en cantonada.
Actualment damunt la planta primera hi ha els grans volums que ocupen les cobertes inclinades, de 4 metres d’alçada, i també existeix l’antiga casa del president de la cooperativa. Aquest món actual és el que s’ha de transformar i ampliar per donar cabuda a la resta del programa. Una de les naus, la de la Sala d’Exhibició-Obrador, quedarà amb la seva silueta original. L’altra coberta, la de la cantonada, creixerà dues plantes per contenir les dues Sales d’Assaig, apilant-les damunt les Aules de Dramatúrgia. El volum construït es carrega cap a la cantonada de la parcel.la, lliurant de volum el pati d’illa, tornant a cobrir re-utilitzant les antigues encavallades de fusta. Les dues Sales d’Assaig s’han ubicat a dalt buscant que tinguin bona llum i ventilació natural, preparades per a llargues jornades de treball.
El pati d’illa.
Aquesta illa del Poblenou és compartida amb residència i escoles. Hi ha un gran pati interior ocupat per jocs esportius, un lloc interessant per a què el nou centre de la Sala Beckett s’hi aboqui a participar. El nou edifici obre una gran terrassa cap a aquest pati, on donen totes les aules teòriques. Aquestes aules tindran així llum i ventilació natural.Aquesta terrassa és el lloc d’intercanvi o de trobada entre el passatge-vestíbul, que et porta fins a ella i el pati interior d’illa. Té superfície suficient per convertir-se en un lloc de reunions i poder cuinar una paella a l’aire lliure (l’hem vist cuinar dins el vestíbul de l’actual Beckett).
Els espais butxaca.
Un cop col.locats els grans volums del programa dins l’estructura de l’antiga cooperativa: Sala Beckett, Obrador, Dramatúrgia,
Sales d’Assaig, Bar... la resta de programa s’ha anat col.locant als intersticis entre aquestes sales.
Aquests espais de menors dimensions són llocs on les persones es trobaran més properes les unes a les altres: biblioteca, club,
oficines, camerinos, vestuaris... on es notarà el contrast espacial entre les grans sales diàfanes i aquests llocs de treball o reunió
d’ambient més compacte.
La distribució d’aquests espais butxaca és la següent:
Camerinos, bugaderia i sastreria: entre les dues grans sales, de manera que garanteix l’accessibilitat dels artistes des dels camerinos a les sales, evitant en les diferents configuracions que aquests es creuin amb el públic o altres usuaris de la Sala Beckett.
Oficines: entre l’Obrador i la façana principal per tenir el màxim de finestres.
Espais tècnics: taller de reparació, magatzem d’il.luminació, magatzem d’escenografia, muntacàrregues... al voltant de la Sala
Beckett.
Al costat de les sales d’assaig, les aules teòriques i els apartaments de convidats.
A l’altell del Bar, el Club d’Autors, amb vistes a la cantonada de Pere IV i Batista.
Els diversos accessos a l’edifici.
Moltes persones amb objectius diferents accediran a l’edifici, per això hem dividit clarament els accessos en:
-Públic i participants a tallers: aquest accés es proper a la cantonada, per les grans portes que des del carrer Pere IV s’obren al
passatge interior i al Bar, el gran vestíbul central.
-Personal de la Sala Beckett i actors accedeixen per Pere IV, independentment de l’accés del públic.
-Artistes convidats van als seus apartaments per una porta independent que dona a l’escala quadrada actual del carrer Batista.
- La càrrega i descàrrega de material és a l’extrem del carrer Batista de manera que no interfereix amb el públic. Tots els magatzems i taller tècnic es concentren damunt l’àrea de càrrega i descàrrega. Des d’aquest accés, a través d’un muntacàrregues, s’accedeix al soterrani –magatzem d’escenografies i fossar escènic- i a les plantes +5.30 i +8.10 –Taller de Construcció i Magatzem Tècnic respectivament.
Funcionament unitari de la intervenció.
Entenem que el reciclatge de l’edifici ha de començar per la seva estructura espacial i desprès retornar la calidesa que poden donar els diferents elements que recuperem. D’aquesta manera, façana i interior es corresponen, i en accedir a un edifici amb aparença antic, trobes un interior amb rastres de qualitat de les diverses ocupacions que ha tingut. La voluntat és aconseguir un edifici on tot funcioni a la vegada, on no es distingeix el vell del nou, on hi hagi senyals d’ocupacions anteriors, però TOT estigui actualitzat al nou ús, edifici i decoració funcionant alhora. L’ampliació necessària de l’edifici original per a acollir tot el programa es vol fer de manera unitària. Així com al seu interior l’edifici s’organitza al voltant del passatge d’accés, també es busca que el seu aspecte exterior mostri cap a la ciutat dues coses: que ha crescut respectant les preexistències i que ho ha fet de manera unitària. El resultat no es doncs un apilament de programa, sinó alguna cosa més: a l’interior el gran vestíbul públic, a l’exterior una gran coberta que converteix l’antiga cooperativa en una gran casa: la casa dels dramaturgs.
gracias a Flores & Prats Arquitectes . fotos maquetas: © Adrià Goula
L’edifici “Paz y Justicia” té una estructura espacial que fàcilment acceptaria tornar a ser ocupada amb el programa proposat per la nova Sala Beckett. El que ens interessa per la futura ocupació és reconèixer aquesta estructura, i a partir d’ella organitzar el nou projecte.
La nova gran sala.
Les grans naus que defineixen els murs principals de l’edifici original tenen mides suficient per poder imaginar-se el nou programa a dins. Però un dels elements fonamentals del programa, la Sala d’Exhibició-Sala Beckett, és la única peça que no pot inserir-se de forma directa dins aquesta estructura existent. I hem après que, per a que aquesta sala sigui polivalent i es puguin canviar les relacions escena-públic segons l’obra a representar, ha de tenir un mínim de 15 metres d’amplada, això és: 4 de grades + 7 d’escena + 4 de grades. Ens trobem que les naus de l’antiga cooperativa són d’uns 11 metres d’ample...
Per això hem col.locat la gran sala on l’edifici ho patirà menys: on les dues crugies principals acaben, al fons de la parcel•la, ocupant el que va ser una darrera ampliació de l’edifici. L’alçada d’aquesta sala també és considerable, pensem en uns 8 metres lliures, més 2.40 metres per la part tècnica d’il.luminació. Aquesta peça, fonamental per a la nova Sala Beckett, es col.loca a planta baixa, a nivell de carrer per facilitar l’accés del públic i mercaderies. Col.locar aquesta peça dins l’edifici actual ha estat la primera decisió de dibuix, i ha guiat la distribució del programa directament vinculat a ella: el vestíbul – bar que li donarà accés des del carrer, l’àrea de càrrega i descàrrega, l’àrea tècnica, el magatzem d’escenografies, els camerinos... i d’una manera més indirecta, per evitar el traspàs de soroll a través de l’estructura de l’edifici, ha ajudat a decidir la ubicació de la Sala Obrador i de les dues Sales d’Assaig, que no tindran contacte directe amb les dues sales principals d’exhibició. La Sala d’Exhibició-Sala Beckett conté, a més, a sota seu una planta de 4.50m d’alçada de magatzem d’escenografies, que ajuda a ubicar-hi un fossar escènic.
Nova Sala Beckett, Obrador Internacional de Dramatúrgia.
Concurs restringit a dues fases. PRIMER PREMI I ENCÀRREC.
Data concurs: Desembre 2010-Febrer 2011.
Data de Projecte: Març 2011-
Projecte: Flores & Prats Arqs, Ricardo Flores i Eva Prats.
Col·laboradors Concurs: Eirene Presmanes, Jorge Casajús, Micol Bergamo,
Michelle Capatori.
Col.laboradors Projecte: Jorge Casajús, Micol Bergamo, Emanuele Lisci,
Cecilia Obiol, Francesca Tassi-Carboni, Maria Amat.
Enginyeries: Enginyeria de Teatre
Marc Comas Esteva, Enginyer Industrial Superior.
Schuler-Schook, Consultor de Teatre.
- Assessoria Acústica
Higini Arau, Arau Acústica.
- Assessoria Escènica
Elisabet Castells, Arquitecte i Escenògrafa
Estructures Manuel Arguijo.
Fotografies de maquetes: Adrià Goula.
Acceptar la disciplina de l’existent:
un fantasma que és present durant tota la vida d’un edifici,
com la qualitat física que el temps atorga a les coses.
Una planta baixa molt pública.
A la planta baixa es concentra el programa públic, els espais públics del projecte: el bar, el vestíbul, lloc de trobada i espera,
l’entrada al teatre...
Al Bar en cantonada li queda la responsabilitat de conectar amb el barri. Serà l’angle d’intercanvi de la nova Sala Beckett, amb
moltes portes i molt diversos clients. Des del bar es pot accedir al vestíbul, que a la vegada és foyer de la Sala Beckett.
Els tres espais funcionen en continuïtat per poder absorbir la gran quantitat de públic que pot ocupar la planta baixa en nits de
representació.
Llum natural i circulació.
La circulació intuïtiva cap a la llum natural guia l’organització de l’edifici. L’antic vestíbul de la cooperativa “Paz y Justicia” torna ara a agafar protagonisme. Aprofitem els dos murs antics - cosa que ajuda també en l’economia del projecte -per al nou vestíbul de 15 metres d’alçada. És l’accés principal, té l’alçada total de l’edifici original, i una profunditat de 25 metres que porta directament a la Sala Beckett. El sostre d’aquest vestíbul és un lluernari que el recorre en tota la seva longitud i el converteix en un passatge interior que creua l’edifici, deixant als dos costats les diverses sales i programes, i arribant fins a una gran terrassa exterior on organitzar activitats a l’aire lliure. Aquest passatge –un passatge més del Poble Nou-, permet entendre la nova Sala Beckett de manera unitària. És el lloc ons’obren totes les portes de les diverses sales i aules. És on s’aboquen els passadissos de distribució, on es produiran els encontres casuals entre els diversos participants: actors, dramaturgs, estudiants, personal del centre... La circulació vertical és a través d’una escala adossada a un dels dos murs alts, i mentre aquesta puja les tres plantes, la llum va baixant al seu costat, com una pluja... ajuntant llum i circulació. Gràcies a aquest buidat del centre del nou edifici, ens assegurem que la llum natural arribarà al vestíbul a la planta baixa i a totes les aules de l’edifici.
Alçada i privacitat.
A partir de la primera planta, l’edifici es fa més privat. En aquest nivell apareix l’Obrador de la Sala Beckett, on el públic accedirà de manera més limitada i controlada: és el desplaçament en alçada el què gradualment va atorgant més privacitat a les sales i aules que anem trobant, fins que arribem al nivell superior, on es troben els apartaments per als convidats, la part més privada del conjunt.
L’encant de la primera planta.
Actualment, en aquesta primera planta encara es pot endevinar l’ambient original de l’edifici. Hi ha elements de la decoració, sobretot les fusteries amb vidres de colors, que serà interessant conservar per a la futura seu de la Sala Beckett. Aquests elements poden ser extrets, restaurats i recol.locats a l’edifici. El nou programa que ocuparà aquesta planta intenta conservar-la el màxim possible. L’antiga sala de teatre passarà a ser l’Obrador, conservant les seves mides i les encavallades de fusta originals. A la mateixa planta, les aules de dramatúrgia actoral ocupen l’antic bar amb mínimes transformacions, inclús proposant que la divisió entre elles es pugui ocasionalment eliminar, formant de nou una sala sencera.
El món de les cobertes: Créixer en cantonada.
Actualment damunt la planta primera hi ha els grans volums que ocupen les cobertes inclinades, de 4 metres d’alçada, i també existeix l’antiga casa del president de la cooperativa. Aquest món actual és el que s’ha de transformar i ampliar per donar cabuda a la resta del programa. Una de les naus, la de la Sala d’Exhibició-Obrador, quedarà amb la seva silueta original. L’altra coberta, la de la cantonada, creixerà dues plantes per contenir les dues Sales d’Assaig, apilant-les damunt les Aules de Dramatúrgia. El volum construït es carrega cap a la cantonada de la parcel.la, lliurant de volum el pati d’illa, tornant a cobrir re-utilitzant les antigues encavallades de fusta. Les dues Sales d’Assaig s’han ubicat a dalt buscant que tinguin bona llum i ventilació natural, preparades per a llargues jornades de treball.
El pati d’illa.
Aquesta illa del Poblenou és compartida amb residència i escoles. Hi ha un gran pati interior ocupat per jocs esportius, un lloc interessant per a què el nou centre de la Sala Beckett s’hi aboqui a participar. El nou edifici obre una gran terrassa cap a aquest pati, on donen totes les aules teòriques. Aquestes aules tindran així llum i ventilació natural.Aquesta terrassa és el lloc d’intercanvi o de trobada entre el passatge-vestíbul, que et porta fins a ella i el pati interior d’illa. Té superfície suficient per convertir-se en un lloc de reunions i poder cuinar una paella a l’aire lliure (l’hem vist cuinar dins el vestíbul de l’actual Beckett).
Els espais butxaca.
Un cop col.locats els grans volums del programa dins l’estructura de l’antiga cooperativa: Sala Beckett, Obrador, Dramatúrgia,
Sales d’Assaig, Bar... la resta de programa s’ha anat col.locant als intersticis entre aquestes sales.
Aquests espais de menors dimensions són llocs on les persones es trobaran més properes les unes a les altres: biblioteca, club,
oficines, camerinos, vestuaris... on es notarà el contrast espacial entre les grans sales diàfanes i aquests llocs de treball o reunió
d’ambient més compacte.
La distribució d’aquests espais butxaca és la següent:
Camerinos, bugaderia i sastreria: entre les dues grans sales, de manera que garanteix l’accessibilitat dels artistes des dels camerinos a les sales, evitant en les diferents configuracions que aquests es creuin amb el públic o altres usuaris de la Sala Beckett.
Oficines: entre l’Obrador i la façana principal per tenir el màxim de finestres.
Espais tècnics: taller de reparació, magatzem d’il.luminació, magatzem d’escenografia, muntacàrregues... al voltant de la Sala
Beckett.
Al costat de les sales d’assaig, les aules teòriques i els apartaments de convidats.
A l’altell del Bar, el Club d’Autors, amb vistes a la cantonada de Pere IV i Batista.
Els diversos accessos a l’edifici.
Moltes persones amb objectius diferents accediran a l’edifici, per això hem dividit clarament els accessos en:
-Públic i participants a tallers: aquest accés es proper a la cantonada, per les grans portes que des del carrer Pere IV s’obren al
passatge interior i al Bar, el gran vestíbul central.
-Personal de la Sala Beckett i actors accedeixen per Pere IV, independentment de l’accés del públic.
-Artistes convidats van als seus apartaments per una porta independent que dona a l’escala quadrada actual del carrer Batista.
- La càrrega i descàrrega de material és a l’extrem del carrer Batista de manera que no interfereix amb el públic. Tots els magatzems i taller tècnic es concentren damunt l’àrea de càrrega i descàrrega. Des d’aquest accés, a través d’un muntacàrregues, s’accedeix al soterrani –magatzem d’escenografies i fossar escènic- i a les plantes +5.30 i +8.10 –Taller de Construcció i Magatzem Tècnic respectivament.
Funcionament unitari de la intervenció.
Entenem que el reciclatge de l’edifici ha de començar per la seva estructura espacial i desprès retornar la calidesa que poden donar els diferents elements que recuperem. D’aquesta manera, façana i interior es corresponen, i en accedir a un edifici amb aparença antic, trobes un interior amb rastres de qualitat de les diverses ocupacions que ha tingut. La voluntat és aconseguir un edifici on tot funcioni a la vegada, on no es distingeix el vell del nou, on hi hagi senyals d’ocupacions anteriors, però TOT estigui actualitzat al nou ús, edifici i decoració funcionant alhora. L’ampliació necessària de l’edifici original per a acollir tot el programa es vol fer de manera unitària. Així com al seu interior l’edifici s’organitza al voltant del passatge d’accés, també es busca que el seu aspecte exterior mostri cap a la ciutat dues coses: que ha crescut respectant les preexistències i que ho ha fet de manera unitària. El resultat no es doncs un apilament de programa, sinó alguna cosa més: a l’interior el gran vestíbul públic, a l’exterior una gran coberta que converteix l’antiga cooperativa en una gran casa: la casa dels dramaturgs.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
0 comentarios :
Publicar un comentario