Plaça del Carme . Manresa
.jpg)
David Closes
L’actuació s’emmarca en l’estratègia de conversió en espai de vianants del conjunt del centre històric de la ciutat de Manresa. El projecte incloïa la urbanització de la plaça del Carme i dels carrers adjacents del Carme i dels Amics.
.jpg)
.jpg)
.png)
.png)
.png)
.png)
La plaça del Carme va néixer, ara fa un segle, de l’enderroc d’una illa de cases que contenien el desnivell entre dos carrers. La diferència de cotes entre els dos costats de la plaça comportava un pendent transversal del 13%. La plaça s’ordenà amb l’execució d’un mur vertical i rectilini que dividia l’espai en dos nivells. A finals del segle XX es va completar l’enderroc de la part nord de l’illa. Aquesta porció restava pendent d’urbanitzar.
L’ordenació de l’espai s’ha plantejat definint unes faixes laterals de paviment de granit que, naixent de cadascun dels carrers adjacents, formen diferents catifes a les vores de la plaça tot deixant, a la zona central, un paviment de textura rugosa format per formigó blindat (una reinterpretació contemporània d’un paviment històric de la ciutat). Les catifes de granit, en entrar a la plaça, ajusten la geometria de les vores, es pleguen donant continuïtat al paviment allà on abans hi havia un mur vertical i es bomben per definir un turonet arbrat.
A la part nord de la plaça –a la zona assolellada a l’hivern- s’hi acumulen els elements d’arbrat i mobiliari. La part nord esdevé així la zona principal d’estada de la plaça, l’única zona assolellada a l’hivern i que ha d’esdevenir ombrívola a l’estiu. La resta d’espai s’ha deixat net per fer-hi possible les activitats festives i de mercat que tradicionalment s’hi han desenvolupat.
En la nova urbanització de l’espai, d’acord amb els veïns del barri, s’hi han mantingut dos elements de la urbanització originària de fa un segle: una font de pedra, que s’ha reubicat a la zona nord, i la geometria de l’escalinata semicircular del costat sud.
P L A Ç A D E L C A R M E I P A S S A T G E D E L S A M I C S
Arquitecte: David Closes i Núñez
Col·laboradors: Núria Bayó (arquitecta), Xavier Fortuño (enginyer tècnic d’obra pública), Maria Vilaseca (delineant)
Promotor: Ajuntament de Manresa
Constructor: CIOSA (GrupSoler)
Projecto: 2009
Execució: 2010
David Closes
L’actuació s’emmarca en l’estratègia de conversió en espai de vianants del conjunt del centre històric de la ciutat de Manresa. El projecte incloïa la urbanització de la plaça del Carme i dels carrers adjacents del Carme i dels Amics.
La plaça del Carme va néixer, ara fa un segle, de l’enderroc d’una illa de cases que contenien el desnivell entre dos carrers. La diferència de cotes entre els dos costats de la plaça comportava un pendent transversal del 13%. La plaça s’ordenà amb l’execució d’un mur vertical i rectilini que dividia l’espai en dos nivells. A finals del segle XX es va completar l’enderroc de la part nord de l’illa. Aquesta porció restava pendent d’urbanitzar.
L’ordenació de l’espai s’ha plantejat definint unes faixes laterals de paviment de granit que, naixent de cadascun dels carrers adjacents, formen diferents catifes a les vores de la plaça tot deixant, a la zona central, un paviment de textura rugosa format per formigó blindat (una reinterpretació contemporània d’un paviment històric de la ciutat). Les catifes de granit, en entrar a la plaça, ajusten la geometria de les vores, es pleguen donant continuïtat al paviment allà on abans hi havia un mur vertical i es bomben per definir un turonet arbrat.
A la part nord de la plaça –a la zona assolellada a l’hivern- s’hi acumulen els elements d’arbrat i mobiliari. La part nord esdevé així la zona principal d’estada de la plaça, l’única zona assolellada a l’hivern i que ha d’esdevenir ombrívola a l’estiu. La resta d’espai s’ha deixat net per fer-hi possible les activitats festives i de mercat que tradicionalment s’hi han desenvolupat.
En la nova urbanització de l’espai, d’acord amb els veïns del barri, s’hi han mantingut dos elements de la urbanització originària de fa un segle: una font de pedra, que s’ha reubicat a la zona nord, i la geometria de l’escalinata semicircular del costat sud.
P L A Ç A D E L C A R M E I P A S S A T G E D E L S A M I C S
Arquitecte: David Closes i Núñez
Col·laboradors: Núria Bayó (arquitecta), Xavier Fortuño (enginyer tècnic d’obra pública), Maria Vilaseca (delineant)
Promotor: Ajuntament de Manresa
Constructor: CIOSA (GrupSoler)
Projecto: 2009
Execució: 2010
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
0 comentarios :
Publicar un comentario