rehabilitación de la fachada del COAC . Barcelona
.jpg)
Anna & Eugeni Bach . Josep Camps + Olga Felip . Josep Ferrando Bramona . COAC
Encarar el projecte de rehabilitació de la façana del COAC implica una profunda reflexió prèvia per permetre establir un posicionament, una resposta ideològica, davant un projecte d´aquesta naturalesa.
.png)
.png)
.png)
.png)
.png)
.png)
.png)
.png)
.png)
.png)
ZEITGEIST”
1. - En primer lloc, cal determinar quin és l´objectiu del projecte. Es tracta de rehabilitar aquesta façana, o potser el que es pretén és també rehabilitar el caràcter, l´esperit que aquesta transmet? En el primer cas, entraríem a parlar de consideracions sobre els materials, els detalls utilitzats, les solucions constructives pròpies, etc. En el segon cas, a més, començaríem analitzant quin missatge, quin posicionament teòric, transmetia aquesta façana, i quin és el discurs que en podem fer ara, 50 anys després.
La nostra entrada al projecte ha estat per aquesta segona via; entendre quin és el “zeitgeist”, l´esperit del temps, que volem recuperar, i actuar en conseqüència, amb les noves solucions tant tècniques com constructives de les que disposem actualment, per tornar a posar en valor l´ideal que entenem la façana volia comunicar.
Aquest fet ens porta a considerar la façana original, obviant les modificacions dutes a terme a posteriori i que han conformat l´aspecte de la façana fins l´actualitat. El projecte original, de clar esperit modern, es basa en unes idees d´abstracció, modulació i verticalitat que recuperem i posem en valor, fins i tot, en alguns casos, arribant on les limitacions tècniques i econòmiques de la façana original no ho van permetre, com és el cas del remat de l´edifici, actualment sense solucionar.
2. - Però emprendre avui una rehabilitació d´aquest tipus, implica entendre el “zeitgeist” del moment actual, i actuar d´acord amb uns principis i un posicionament propi, de manera que la façana sigui activa i treballi des del punt de vista energètic per tal de dependre el mínim possible dels mitjans mecànics de climatització. I aquí és on ens trobem amb el punt essencial del projecte: com podem aconseguir una façana que funcioni a la perfecció des del punt de vista energètic, quan la seva concepció original es va produir en un moment de màxima confiança en una tecnologia que havia de resoldre tots aquests problemes de manera independent? Com podem lligar aquests dos punts de partida tan oposats i que impliquen, a priori, unes imatges de la façana tan allunyades?
3. - Aquesta és la pregunta que ha centrat la major part del discurs durant la redacció d´aquesta proposta, i a la que hem contestat amb la solució que presentem:
En primer lloc, recuperem la verticalitat i esveltesa originals amb uns perfils d´alumini que pauten la modulació. Aquests perfils permeten allotjar les guies d´una nova capa exterior en la façana que resol el funcionament energètic alhora que recupera un moviment vertical que estava en la gènesi de la façana. Si allà, algunes finestres s´obrien en guillotina, generant un moviment que ja es mostrava en la maqueta que Busquets presenta en el concurs del 58, ara recuperem aquest moviment, però no amb l´obertura de les finestres, sinó amb l´adició d´una protecció solar que és la que permetrà que la façana treballi de manera activa tant a l´estiu (com a protecció solar) com a l´hivern (com a captador energètic).
Aquesta nova capa reforça l´abstracció original ja que es du a terme a través d´uns paraments desplaçables de vidre laminar. Aquest incorpora una làmina plàstica d´aspecte metàl·lic que permet un diferent factor solar segons l´angle d´incidència. La introducció d´aquest element mòbil en façana permet que aquesta funcioni amb la màxima protecció a la incidència solar a l´estiu, i com a mur trombe i espai d´acumulació d´aire calent a l´hivern, reaccionant de manera activa en cada moment. El resultat és doncs una façana que continua sent totalment vidriada però que incorpora un subtil moviment que tant ajuda a reforçar la verticalitat inicial com a recuperar el moviment que existia en origen.
La fusteria es refà amb una solució mixta de fusta-alumini, amb doble envidrament, que permet la màxima durabilitat, el mínim manteniment i que conserva l´aire de domesticitat que caracteritza els interiors del Col·legi d´arquitectes.
En definitiva, la proposta pretén la recuperació de l´esperit de la façana original a través d´una posada al dia tècnica que resolgui tots els problemes tant pràctics com funcionals i econòmics. Es tracta de convertir-la en un element actiu en el control energètic de l´edifici per tal de, un cop en funcionament, poder arribar a prescindir dels sistemes actuals de climatització en un alt percentatge del temps d´ús de l´edifici.
Concurso. Proyecto seleccionado
Anna & Eugeni Bach . Josep Camps + Olga Felip . Josep Ferrando Bramona . COAC
Encarar el projecte de rehabilitació de la façana del COAC implica una profunda reflexió prèvia per permetre establir un posicionament, una resposta ideològica, davant un projecte d´aquesta naturalesa.
ZEITGEIST”
1. - En primer lloc, cal determinar quin és l´objectiu del projecte. Es tracta de rehabilitar aquesta façana, o potser el que es pretén és també rehabilitar el caràcter, l´esperit que aquesta transmet? En el primer cas, entraríem a parlar de consideracions sobre els materials, els detalls utilitzats, les solucions constructives pròpies, etc. En el segon cas, a més, començaríem analitzant quin missatge, quin posicionament teòric, transmetia aquesta façana, i quin és el discurs que en podem fer ara, 50 anys després.
La nostra entrada al projecte ha estat per aquesta segona via; entendre quin és el “zeitgeist”, l´esperit del temps, que volem recuperar, i actuar en conseqüència, amb les noves solucions tant tècniques com constructives de les que disposem actualment, per tornar a posar en valor l´ideal que entenem la façana volia comunicar.
Aquest fet ens porta a considerar la façana original, obviant les modificacions dutes a terme a posteriori i que han conformat l´aspecte de la façana fins l´actualitat. El projecte original, de clar esperit modern, es basa en unes idees d´abstracció, modulació i verticalitat que recuperem i posem en valor, fins i tot, en alguns casos, arribant on les limitacions tècniques i econòmiques de la façana original no ho van permetre, com és el cas del remat de l´edifici, actualment sense solucionar.
2. - Però emprendre avui una rehabilitació d´aquest tipus, implica entendre el “zeitgeist” del moment actual, i actuar d´acord amb uns principis i un posicionament propi, de manera que la façana sigui activa i treballi des del punt de vista energètic per tal de dependre el mínim possible dels mitjans mecànics de climatització. I aquí és on ens trobem amb el punt essencial del projecte: com podem aconseguir una façana que funcioni a la perfecció des del punt de vista energètic, quan la seva concepció original es va produir en un moment de màxima confiança en una tecnologia que havia de resoldre tots aquests problemes de manera independent? Com podem lligar aquests dos punts de partida tan oposats i que impliquen, a priori, unes imatges de la façana tan allunyades?
3. - Aquesta és la pregunta que ha centrat la major part del discurs durant la redacció d´aquesta proposta, i a la que hem contestat amb la solució que presentem:
En primer lloc, recuperem la verticalitat i esveltesa originals amb uns perfils d´alumini que pauten la modulació. Aquests perfils permeten allotjar les guies d´una nova capa exterior en la façana que resol el funcionament energètic alhora que recupera un moviment vertical que estava en la gènesi de la façana. Si allà, algunes finestres s´obrien en guillotina, generant un moviment que ja es mostrava en la maqueta que Busquets presenta en el concurs del 58, ara recuperem aquest moviment, però no amb l´obertura de les finestres, sinó amb l´adició d´una protecció solar que és la que permetrà que la façana treballi de manera activa tant a l´estiu (com a protecció solar) com a l´hivern (com a captador energètic).
Aquesta nova capa reforça l´abstracció original ja que es du a terme a través d´uns paraments desplaçables de vidre laminar. Aquest incorpora una làmina plàstica d´aspecte metàl·lic que permet un diferent factor solar segons l´angle d´incidència. La introducció d´aquest element mòbil en façana permet que aquesta funcioni amb la màxima protecció a la incidència solar a l´estiu, i com a mur trombe i espai d´acumulació d´aire calent a l´hivern, reaccionant de manera activa en cada moment. El resultat és doncs una façana que continua sent totalment vidriada però que incorpora un subtil moviment que tant ajuda a reforçar la verticalitat inicial com a recuperar el moviment que existia en origen.
La fusteria es refà amb una solució mixta de fusta-alumini, amb doble envidrament, que permet la màxima durabilitat, el mínim manteniment i que conserva l´aire de domesticitat que caracteritza els interiors del Col·legi d´arquitectes.
En definitiva, la proposta pretén la recuperació de l´esperit de la façana original a través d´una posada al dia tècnica que resolgui tots els problemes tant pràctics com funcionals i econòmics. Es tracta de convertir-la en un element actiu en el control energètic de l´edifici per tal de, un cop en funcionament, poder arribar a prescindir dels sistemes actuals de climatització en un alt percentatge del temps d´ús de l´edifici.
Concurso. Proyecto seleccionado
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
0 comentarios :
Publicar un comentario